M'estima incondicionalment, no em jutja pels meus actes, agraeix cada caricia, cada paraula com si fos el més valuós del mon... Un dia dolent per ell és aquell en el que jo m'hi enfado, tot i que d'aquests dies n'hi han pocs perque quan em mira amb aquells ulls em desfaig i ja em du per on vol.
És poc temps el que duem junts però ha estat tot molt intens, són tantes coses viscudes, tants moments i anècdotes que el difícil és no estimar-lo...
Però el món és cruel i s'ensanya amb els més vulnerables.
Un simple mosquit asquerós li ha fet un mal irreparable de per vida trasmetent-li una greu enfermetat que precisa de cures pal·liatives amb la presencia de constants recaigudes.
La impotencia que sento és indescriptible però no puc culpar a ningú. L'atzar o potser el destí han estat els responsables d'aquesta sort i ja res es pot canviar per molt que mirem endarrere buscant hipòtesis sobre el que hagués passat si enlloc de... haguéssim fet... o no haguéssim anat a...
De moment només puc agrair a una persona (que si llegeix això de seguida sabrà que em refereixo a ell) que l'ha salvat d'un tràgic final i avui mateix la seva obra ha contribuit a mantenir-lo en vida. A ell li debem tot.
I a partir d'ara el que ens vé serà dur pels dos però no impossible.
Ens en sortirem Ruski.
No hay comentarios:
Publicar un comentario